ACTITVITAT 10. Comentari de text Carta a Meneceu

Aquest text d'Epicur ens explica l'epicureisme, el qual defensa que la felicitat es troba en el plaer, és a dir, el plaer que obtè un mateix es la nostra felicitat, i que tenim que viure sabent el que es necessari i no ho es, i diferenciant tots els tipus de plaers, per a no patir dolor.

Felicitat, sinònim de plaers.

Epicur ens vol transmetre en aquest text la seva teoria. Ell defensa que el nostre fi a la vida es trobar la felicitat, i això es fa a travès dels plaers. Epicur esmenta que s'ha de donar importància al cos, i que es té que elegir bé el tipus de plaer, perquè a la llarga no provoqui dolor. Defensa que s'ha de saber com triar tots els tipus de plaers a la visda, i saber diferenciar dels que són necessaris per a un mateix i evitar els que ens poden provocar dolor, tan sigui dolor instantani o un dolor a llarg temps, i per això s'ha de utilitzar la raó, per a triar bé els nostres plaers. Per últim, esmenta que el destí esta escrit, però que, cada un pot modificar el seu desti.

Aquest text és comparable am Aristòtil i la seva teoria sobre la felicitat que defensava que la felicitat es trobava a partir de les virtuts de cada un, i el vicis provocaven tristesa, per tant, per Aristòtil el nostre fi a la vida es ser virtuós, per així arribar a la felicitat que tothom vol.

ACTIVITAT 9. Comentari de text L'home és un animal polític

En aquest text Aristòtil ens explica que l'home és l'únic animal polític, i que necessita la comunicació i viure en comunitat per poder sobreviure. Tot això fa que tinguem l'us de paraula, per poder comunicar-nos entre nosaltres,  i no veu com tots els altres animals, els quals nomes poden emitir un so.

L'home, l'animal de paraules.

Aristòtil defensa que l'home es cívic per naturalesa, que necesita comunicar-se amb altres persones, ja que cap home pot viure en solitud, ja que es convertiria en un animal incívic, sense comunicació, sense el que en caracteritza, la paraula. Tambè defensa que tot el que succeix es per la naturalesa i que no fa res perquè sí, sino que, tot té un perquè a la vida.


Aquest fragment es pot comparar amb Hobbes, ja que Hobbes defensa que l'home es reuneix en societat per fruit d'un contacte, mentre que Aristòtil defensava que l'home es comunica per naturalesa.

ACTIVITAT 8. Comentari de text Dialèctica Platònica

Aquest text forma part de la República. La idea principal es l'explicació que ens fa de la dialèctica platònica. També ens parla del bé, engloban les idees i les virtuts.

El diàleg del coneixement

Platò ens fa entendra que el mètode de la dialèctica ens ajuda a trobar la veritat interior. Aquesta veritat es cercable entre la ciència i la opinió, ja que passes de un saber d'ignorància a un saber màxim. Aquest text, Plató manté una conversacio amb Plató, aquest recomana a Glaucó la utilització d'aquest mètode de la dialèctica  per a la educació.

Això es comparable amb Aristòtil, el qual diu que la realitat es troba en el món sensible, ja que allò esta format per la matèria i la forma, ja que tot allò que veiem i coneixem esta format de matèria, i aquesta matèria no pertnay al món intel·ligible, sino, del món sensible. També Aristòtil critica a Plató dient que, el món sensible es un món inventat per Plató perque no sap interpretar ni arribar a la veritat absoluta.

ACTIVITAT 7. Comentari de text La República IV

En aquest text, Plató manté una conversació amb Glaucó, el qual Plató li pregunta sobre la justícia. L'autor explica la justícia com una virtud que podem veure present en els humans.

La virtut de ser just

En aquest text es veu clarament la teoria de les idees de Plató, relacionades amb la justícia. La justícia la defineix com un principi universal que surt de dins de l'ànima, i no del humà mateix. Arribar a ser just, fa que es converteixi en una virtud, que aquesta virtud fa que arribem a fer el bé, és a dir, a arribar a la felicitat, a la busqeda de la vida, la qual es ser feliç, mitjançant les virtuts.

Aquest text es comparable amb els sofistes, ja que Plató defensa que la justícia es una força que fa les diferents parts de l'ànima per fer el bé, mentre que els sofistes creuen que la justícia existeix en el que es més fortt, i així governa i tenir autoritat sobre les altres persones.

ACTIVITAT 6. Comentari de text El coneixement es una reminiscencia

Aquest text de Plató forma part del llibre "Menó", obres de la seva maduresa. La idea principal es l'ànima, que és immortal, eterna i que es reencarna varies vegades i que en el moment que s'uneix al cos, les seves coses vivides i recors desapareixen.

El camí del oblit

En aquest text es veu reflexat l'espisteme. El text comença comença dient que l'ésser es un compost entre l'animà, que es immortal, i el cos, que es mortal. en el text apareix el terme de reminiscencia, l'ànima al unir-se al cos es desprèn dels seus records i els seus coneixements. D'aquesta manera la mort, en la qual l'ànima es desprèn del cos, i això provoca a l'ànima es el retorn al món del coneixement, el món de les idees, al món intel·ligible.

Es pot comparar amb els filòsofs sofistes. Plató es basa en la raó per els seus pensaments i per arribar-hi a una veritat absoluta, mentre que els sofistes es basan en la sensació, el qual no arriben a veritats abslutes.

ACTIVITAT 5. Comentari de text ciència (episteme) i opinió (doxa)

Aquest fragment de Plató perteneix el llibre V de "La República" , perteneix a la maduresa de la seva vida, concretament un diàleg dogmàtic. La idea d'aquest fragment es que ens apropem a la veritat mitjançant la raó, ens esmenta que no tothom es capaç de veure les coses en el món intel·ligible, nomès es poden veure a través del pensament.

La raó en el món intel·ligible

Plató defensa que els filòsofs són el únics capaços de veure la veritat, ja que es centren en l'essència, i en canvi els que no son capaços de contemplar la veritat es perquè contemplan la veritat per els senits, és a dir, per el món sensible i no per el món intel·ligible. També ens explica que el filòsofs són els que viuen desperts, per contemplar les idees, mentre que les altres persones viuen dormits, sense contemplar les seves idees i també per la ignorància de veure el món intel·ligible.

Podem comparar-ho amb Heràclit, ja que els dos autors defensen la raó com a essència dels canvis i com a principi universal.

ACTIVITAT 4. Esquema dels Presocràtics

ACTIVITAT 3. Comentari de cinc fragments d'Heraclit

els texto escoliits han sigut (2,4,5,10,13) d'aquests textos podem extreure que l'essència de les coses estan ocultes, ja que aquestes canvien continuament; mai ens podrem banyar en un mateix riu ja que les aigües sempre canvien.Totes les coses han de passar perquè es regeixen per una raó universal, un destí, que fa que passin.El sol neix cada dia perquè la nit mor.

Un cosmos immortal

Heràclit reflecteix que segons ell l’Arkhé és el  foc que és l’element que ens mostra el principi i el fons inestable de la realitat, ja que el foc mai s’extingeix i és capaç d’establir els límits que organitzen el món.També defensa que l’harmonia dels contraris que es pot resumir en que els contraris es necessiten per fer la natura i  es troben en una lluita que un no pot existir sense l’altre.I pel últim defensa que la raó universal ho unifica tot.

Podem comparar les idees amb  Parmènides ja que ell defensa que l’ésser és i el no-ésser no és, per tant no utilitza l’Arkhé d’Heràclit que és el foc.

ACTIVITAT 2. Comentari de text del setè text de Parmènides

Aquest text es d'un autor presocràtic, de Parmènides. La idea que exposa en aquest text clarament es que l'ésser és, també s'ajusta a allò que es pot pensar i en el que no pot ser, no serà.

L'ésser és, i el que no és, no és.

Parmènides reflecteix el món com l'ésser. L'ésser es caracteritza per què es únic, inmortal, etern, no te fi.
En el text es veu com no hi ha resposta sobre l'origen de l'ésser. L'autor defensa que del no res no pot sortir res, que no es pot pensar, ni expressar, per aquest motiu no és res.

Parmènides no defensa ni l'ápeiron ni cap arkhé, sinò que l'ésser és, a sobre de totes les coses. Amb el que es pot comparar amb altres autors presocràtics es que Parmènides defensa un món sense canvis, mentre que els altres autors el defensen amb diversos canvis en el món.

ACTIVITAT 1. Comentari de text d'Anaximandre

Aquest fragment d'Anaximandre ens explica que tot torna com al principi i ens vols transmetre el concepte de l'ápeiron que té com a principi l'etern retorn.

L'ápeiron de Anaximandre

Aquest text breu ens explica que tot el que neix mor, de tal manera que segueix un cicle. Anaximandre defensa que hi ha un principi del qual es compon de tot el que existeix i d'això depen la creació i la destrucció de les coses, i això s'anomena l'ápeiron.
A més a més ens explica que el nostre planeta, la natura es regula ella mateixa i aquesta natura es la que ens regula a nosaltres.

Comencem 2n de Batxillerat

Comencen el curs 2012-2013, 2n de batxillerat i també l'assignatura de Història de la Filosofía, en la cual estudiem els diversos filosofs occidentals desde l'inici de la filosofia, juntament amb les seves teories sobre la moral, la ética, els sabers filosofics, cos i ànima etc...

Durant l'estiu no he actualitzat aquest blog, però ara tornarè a actualitzar el meu blog amb diversos comentaris i treballs sobre filosofia.

Afrontem aquest blog sobre l'assignatura de "Historia de la Filosofía" amb ilusió, espero que us agradi!

ACTIVITAT 30. Valoració personal de Filosofia de 1r de Batxillerat

Aquest any ha sigut la primera vegada que donem Filosofia, ja que en els altres cursos haviem fet ciutadania i ètica. Aquesta assignatura desde el principi hem va agradar molt, a causa dels debats que fem a classe, i hem feia reflexionar molt sobre els conceptes de classe. Personalment hem va costar molt adaptar-me al estil de exàmens i l'assignatura, però de mica he anat millorant els comentaris.

El tipus de exàmens els veig perfecte, ja que així no nomès estudiem de memoria i després ho possem i ja esta, sino que ho tens que entendre i relacionar-ho amb idees del text. Tambè penso que amb aquests tipus de examenes ens anem acostumant als exàmens de la selectivitat.

Sobre el blog, ho veig una eina molt útil, ja que tenim totes les nostres feines en un mateix lloc, i tambè, és una forma de que és tingui en compte el treball que fas dia a dia a classem ja siguin comentaris, definicion, biografies etc.

Sobre la dinàmica de classe, per amí hi ha un tret positiu i un altre negatiu, ja que quan és llegir del llibre i les explicacions a vegades no s'enten del tot, però després amb les preguntes del companys i les explicacion del professor i les diferents opinions dels companys s'acaba entenent perfectament.

En conclusió, ha sigut un any bastant bo, per l'assignatura, ja que pensaba que no podría adaptar-me a l'assignatura, però finalment crec que m'he pogut adaptar als tipus d'examens i que he millorat en els comentaris de text de l'assignatura

ACTIVITAT 29. Definicions tema 10

Interactualisme moral: Teoria que relaciona la virtut amb el saber i defensa que és impossible obrar malament expressament, ja que s’obraria des de la ignorància.

Maièutica: Mètode iniciat per Sòcrates que significa ajudar a donar llum a la veritat.

Hedonisme: Model de felicitat que diu que aquesta s’aconsegueix experimentant plaer i evitant el dolor

Eudemonisme: Model de felicitat que diu que aquesta s’aconsegueix autorealitzant-se

Autorealització: Assolir metes pròpies d’un ésser humà

Prudència: Virtut que ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida. També troba termes mitjos entre excessos i defectes.

Autosuficiència: És un model de felicitat que consisteix en valdre's per si mateix.

Pau interior: Fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.

Utilitarisme: Teoria que defensa que la meta de la moral consisteix en arribar a la màxima felicitat per al màxim nombre possible de persones.

Aritmètica dels plaers: Mesura susceptible dels plaers segons la seva intensitat, durada, proximitat...

Ètica deontològica: És la vessant de l’ètica relacionada amb la justícia que es preocupa pel deure.

Ètica teleològica: És la vessant de l’ètica que es preocupa per la finalitat.

Imperatiu categòric: Tipus d’imperatiu que obliga de manera universal i incondicional.

Autonomia moral: Característica d'una persona que s'imposa deures i defensa valors segons els seus propis principis universals.

ACTIVITAT 28. Obrar conforme a la virtut més perfecta

Aquest text d'Aristòtil és un fragment de l'obra Ètica a Nicòmac. En aquest text Aristòtil ens explica les seves idees de la felicitat en l'home. Explica que els humans desitjem la felicitat i intentem conseguir la felicitat a travès de l'entendiment i la raó. Només un ésser que viu en el bé, aconseguira la felicitat.

El títol que proposo és "El sentiment més desitjat de l'home"

Aristòtil ens parla sobre la la felicitat com a l'últim fi natural, és a dir, la teoria de la felicitat. Fa una comparació amb dos citaristes, un simple citarista i un bon citarista, dotat de virtuts. El que fa que un home arribi a la felicitat absoluta és arribar a fer unes bones accions durant la vida, fins al punt  de convertir-ho en virtuts. L'home triara la millor virtut, per així arribar al fi desitjat. En la frase de " una flor no fa estiu, ni un sol dia, i així tampoc fa venturós i feliç un sol dia o poc temps" ens vols transmetre que per arribar a la felicitat es necesita accions bones durant tota la vida i no només amb una bona acció.

Aristòtil en aquest fragment es veu reflectada la seva teoria de la felicitat com a fi últim natural de l'home, on es defensa que l'objectiu es la felicitat, un bé perfecte, que s'arriba amb repeticions de bones accions, de virtuts.
Hi ha altres autors que no defensen aquesta teoria, sino que diuen que no sempre s'aconseguiex amb bones accions, un dels exemples és la teoria de la felicitat com a autosuficiència que defensa que la felicitat s'aconseguiex quan l'home és savi

ACTIVITAT 27. Preguntes sobre Jean-Paul Sartre

On va estudiar Sartre?

A l’Escola Normal Superior de París.

Què opinava sobre els valors?

Tothom ha de construir els seus propis perquè no hi ha un valor universal.

Quin corrent filosòfic va influir sobre ell?

La fenomenologia alemanya.

Nom de la seva novel·la filosòfica més important.

La Náusea.

Quin sentit té per a ell l’existència?

És absurda i nosaltres li hem de donar un sentit

Quin va ser el seu assaig més important de la primera època?

L’ésser i el no res.

Què és l’autenticitat?

Viure d’acord amb el que penses, preocupantse i reflexionant sobre la vida.

Qui era Heidegger?

Filòsof alemany que va influir sobre l’existencialisme de Sartre i que aquest admirava molt. 

Quina revista va crear Sartre?

Le Temps Modernes.

Què significa “L’infern són els altres”?

Que els altres soposem un obstacle que mira, influeix i provoca conflictes. 

Quina concepció tenia sobre la fidelitat?

No existeix. Som lliures d'anar amb qui vulguem.

Com es titula el llibre de Simone de Beauvoir que més influeix en el feminisme?

El segon sexe. 

Llibre que apropa a Sartre al marxisme.

Crítica de la raó dialèctica. 

Quin canvi va haver-hi en el seu pensament en la segona època?

Creu que la llibertat individual depèn de la col·lectiva.

Any que li van concedir el premi nobel de literatura. Per què el rebutja?

1964. Perquè creia que era un premi burgés i com si amb això li estiguessin perdonant els errors que va cometre.

Quina ideologia va seguir els últims anys?

Propera a l’anarquisme o Esquerra extremista.

Fet històric on va influir.

Maig del 1968. Ajudant en les protestes dels estudiants. 

Diari extremista que va dirigir.

La causa del poble.

Què opina sobre el terrorisme?

És l'única arma dels pobres

Per què era considerat una brúixola ètica?

Perquè es criticava fins a ell mateix, per tant, orientava moralment a la gent.

ACTIVITAT 26. Definicions tema 9

Amoral: Acció que es du a terme automàticament, per tant, l'ésser que la fa no és amo dels seus actes ni n'és responsable.

Immoral: Acció d'una persona que es comporta trencant normes de conducta moralment correctes.

Temperament: Conjunt de sentiments o passions amb els quals naixem que inclou un tarannà i un caràcter.

Virtut: Repetició d'hàbits de comportament que ens porten a actuar bé.

Consciència moral: Capacitat humana de distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: Característica de les persones amb consciència moral.

Llibertat externa: Absència de coacció externa.

Llibertat interna: Absència de coacció interna.

Determinisme: Pensament que defensa que res no succeeix sense una causa i així explica la conducta humana determinada per diferents factors.

Condicionament: Pensament que defensa que la persona no té llibertat absoluta però la suficient com per ser responsable dels seus actes.

Destí: Llei que regeix l'univers segons la qual tot succeeix fatalment.

Principi de causalitat: Principi físic pel qual tota causa tñe un efecte i tot efecte ve per una causa.

Determinisme econòmic: Pensament que considera que estem determinats per la infraestructura econòmica i la consciència humana com a determinada pel lloc que cada individu ocupa en el procés de producció.

Reflex condicionat: Resposta intel·ligent que donem a un estímul natural associat a un estímul neutre

Indeterminisme: Pensament que defensa que no estem determinats per res per tant som lliures.

Heteronomia moral: Característica de la persona inmadura que es basa en les normes i principis dels altres en comptes dels propis.

Nivell preconvencional: Nivell d'autonomia moral en que la persona té per just allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes per por a les conseqüències.

Nivell convencional: Nivell d'autonomia moral en que la persona accepta les lleis que la societat imposa i es basa en elles.

Nivell postconvencional: Nivell d'autonomia moral en que les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Lògica de la cura o atenció: la maduresa moral implica el desenvolupament d'un sentit de compassió i respecte enfront aquells que necessiten ajuda. 

ACTIVITAT 25. Preguntes de comprensió

1. És compatible afirmar l'existència de Déu amb la idea que els éssers humans tenen llibertat? 

No és compatible ja que afirmar l'existència de Déu vol dir que l'acceptes com a creador de totes les coses. Això implica actuar condicionadament pels catòlics i la  voluntat de Déu. Per tant no seriem totalment lliures.

2. Com expliquen els determinismes científics l’experiència espontània de la llibertat? 

  

Les persones som capaces de decidir per nosaltres mateixes durant la vida, pero hi ha molts factors que condicionen aquestes decisions. 

3. Quins fets estarien mancants de sentit si es nega que els éssers humans tinguem lliure arbitri?

L'existència de l'ésser humà, perquè si les nostres pròpies decisions les prengués un altre, la nostra vida no tindria sentit.

4. Pot haver-hi dos usos diferents de la idea de "causa"? Com ajudaria el fet de fer-ne la distinció a la comprensió de la llibertat de les persones?

Segons Kant hi ha dues maneres d’entendre el concepte causa:

L’ús constitutiu, consisteix a creure que l’estructura de la realitat és causal, confonent el mètode d’investigació amb la realitat.
L’ús regulatiu, que consisteix a investigat tots els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa. Es cerquen totes les causes adoptant un mètode que no ha de coincidir amb la realitat.

La segona de les definicions de causa respecta fenòmens com el de la llibertat, que no ha de ser estrictament raonada causalment.

ACTIVITAT 24. Definicions tema 8

Monisme materialista:Teoria que defensa que el psiquisme humà és conseqüència del cervell tan desenvolupat dels humans.

Materialisme cibernètic:Teoria que defensa que el cervell és un complex ordinador que fa a l’ésser humà un autòmat conscient.

Materialisme emergentista:Teoria que defensa que el que és mental no es redueix a allò físic, sinó que emergeix evolutivament.

Dualisme platònic: Teoria de Plató on diu que l’ésser humà està compost per cos i ànima per una unió accidental. L’ànima és immortal i immaterial i el cos és material i mortal.

Hilemorfisme:  Teoria d’Aristòtil on explica que l’ànima i cos són dos principis inseparables d’una única substància i només se separen en la imaginació.

Dualisme interaccionista:  Teoria que defensa que la ment i el cervell són dues realitats diferents que poden interaccionar i ser una met autoconscient.

Interaccionisme emergentista: Teoria de Popper on parla dels tres mons relacionats amb el cos i l’ànima: el físic, el psíquic i el cultural.

Raó teòrica:  Utilització de la capacitat racional per assolir la veritat i tracta sobre el necessari.

Raó pràctica: Utilització de la capacitat racional per assolir la felicitat.

Raciovitalisme: Teoria d’Ortega i Gaset que defensa que la raó és un element constitutiu de la vida i aquesta no es pot entendre sense raó.

Acció comunicativa: Acció orientada al consens, a la comprensió, es a dir l’acord entre dues posicions.

Racionalitat instrumental:  Teoria que defensa que el coneixement teòric s’ha convertit en un instrument. Utilitza mitjans per obtenir fins.

Persona (segons Boeci):  Substància individual de naturalesa racional.

Dignitat: Dret que ha de disposar una persona segons el pensament Kantià perquè som un fi, no un mitja. Som intercanviables i tenim valor absolut.

Personalisme: Corrent filosòfic que defensa que l’ésser humà és una realitat individual i comunicativa a la vegada.

Existència encarnada: Capacitat de la persona de mirar al nostre interior, sortir de si mateixa i obrir-se a les altres coses.

Compromís: Conjunt de promeses compartides en què intervé la llibertat de la persona.

Capacitat crítica: Característica de la persona a ser crítica i ser capaç de dir no a quelcom.

Proximitat: Donació de quelcom del propi ésser a una altre persona només pel fet de necessitar-ho.

ACTIVITAT 23. Biografía de Martin Buber

En aquest link podeu observar la vida de Martin Buber:

http://www.buscabiografias.com/bios/biografia/verDetalle/573/Martin%20Buber
http://es.wikipedia.org/wiki/Martin_Buber
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/buber.htm

ACTIVITAT 22. L'amor com a responsabilitat personal

Aquest fragment es del llibre "Jo i tu", de Martin Buber. Buber ens explica en aquest fragment el significar de l'amor, i com veuen i com contemplen les persones el amor cap a altres persones. Tambè ens explica que apareix un Tu i la persona, que es el Jo, que sent l'obligació d'ajudar..

El títol que proposo és "Igualtat en l'amor de dos persones"

Buber comença explicant l'amor com una manera de viure la realitat on el jo contempla als altres. Es veu clarament que Buber defensa el personalisme perquè cada persona és individual i única. Ens parla de l'amor com una acció de responsabilitat i igualtat entre els dos éssers.

En aquest text es defensa el moviment personalista on l'ésser humà és individual com el pensament Kanità, pero forma part d'una comunitat amb relacions. La diferència es que se centra en el dret de la llibertat que dóna lloc al valor absolut de cada persona.

ACTIVITAT 21. Pensaments sobre Auschwitch

Els meus companys van fer un viatge per diferents llocs d'Europa, però jo no vaig poder anar. Ells van veure el camp de concentració més gran que existeix i on van estar milions de jueus en condicions inhumanas.
Jo a partir del que hem estudiat i de preguntes que he fet els meus companys faré una reflexió sobre aquest camp de concentració.

Jo mai he pogut imaginar com gent com nosaltres, humanaamb pensament racional pugi fer algú així amb altres humans, nomès per pensar que hi ha raçes inferiors a ells, és a dir, tenir una actitud de racisme.
Els meus companys van explicar-me que al entrar al camp hi havia un retol que deia: "El treball us fara lliures", però no era cert, ja que els tenien allà de manera inhumana, que fins i tot morien de malalties a causa de la brutícia, com la sinarea.

Molts del documental i pel·licules sobre aquest fet tan inhumà m'han fet reflexionar sobre que tots som iguals, i que aquest genocidi que va passar no fa de tants anys, i que aquest fet està reconegut mundialment, i que no es tornarà a fer, ja que hi ha gent alemanya que, fins i tot, nega aquesta activitat que van fer amb el jueus, homosexuals, gitanos, i gent que pensaven que eren inferiors a ells.

Per acabar, vull dir el que més hem va sorprendre quan hem van explicar aquest fet, i es que, no nomès era una persona que pensaba així, sino que eren moltes que defensaven aquesta ideologia. El camp de concentració esta totalment intacte, perque la gent vegi que és un fet que no es té que repetir mai més en la historia.

ACTIVITAT 20. Vida de Descartes

En aquest links podeu trobar diferents biografías de René Descartes.
http://es.wikipedia.org/wiki/Ren%C3%A9_Descartes
http://www.webdianoia.com/moderna/descartes/desc_bio.htm
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/descartes.htm

ACTIVITAT 19. L'ànima i el cos

En aquest text, Descartes en explica el que som, que ell ho resumeix com una persona que pensa i reflexiona. Tambè en diu que l'anima i el cos són dos conceptes diferetns però que estan relacionats entre ells. En resum, estem formats per dues substàncies, l'ànima i el cos, i l'anima és una substancia inmortal i el cos mortal.

El títol que proposo és "Un ésser, dos substàncies"

Descartes defensa la teoria del dualisme cartesià, aquesta teoria afirma que un ésser està format per dues substàncies diferents, que el cos és la substància externa, i l'ànima la substància pensant.

Hi ha altres autors que no defensen la teoria del dualisme cartesià i defensen la teoria del dualisme platònic, que defensan que el cos i l'ànima és un simple accident i que l'ànima es immortal i immaterial i el cos és material i mortal. Tambè podem trobar altres autors que defensen la teoria del hilemorfisme, que és molt diferents a les altres dos teories, ja que defensa que el cos i l'ànima són dos substàncies que estan lligades i no poden estar separades perque el cos es la base material i l'ànima la que realitza els sentiments, el pensament, el parlar, etc.

ACTIVITAT 18. Definicions tema 6

Animal cultural : Individu amb naturalesa biològica que té una cultura: llenguatge, tècnica, moral, dret, art, ciència, etc.

Individu : Qualsevol ésser viu complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Normalment es fa servir pels éssers humans.

Individualisme possessiu : Teoria que defensa que cada ésser humà és propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.

Sociabilitat natural : Teoria que defensa que l’ésser humà és propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat.

Contractualisme : Teoria que defensa que l’ésser humà  no és sociable per naturalesa i la societat és fruit d’un pacte, es a dir, una construcció artificial.

Antropologia social : Ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que han experimentat.

Socialització primària : És la primera part del procés de socialització, té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i principalment ho duu a terme la família.

Rol: Cada un dels papers que juguen els individus en la societat.

Cultura : Conjunt d’artefactes, creences, valors, actituds que un grup accepta com a propi.

Subcultura : Forma de viure en una cultura general, però amb la seva pròpia manera de viure i costums.

Contracultura:  Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura alternativa.

Nous moviments socials : Grups de persones que participen en la cultura però aprofiten els mitjans de comunicació per expressar les seves opinions sobre el present i el futur.

Civilització : Agrupació cultural de més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre.

Etnocentrisme : Actitud que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura i provoca falta de comprensió i radicalització.

Racisme : Ideologia que pensa que hi ha races superiors a les altres i la seva ho és.

Aporofòbia : Ideologia que es manifesta amb el rebuig i el menyspreu envers als pobres.

Relativisme cultural : Actitud que proposa analitzar les cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena. Defensa la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Multiculturalisme : Coexistència de moltes cultures en una sola societat on hi ha un respecte entre elles.

Interculturalisme : Actitud que respecta les altres cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Universalisme : Actitud que defensa uns valors mínims per a totes les cultures, un respecte entre elles i permet un diàleg intercultural.