Aquest fragment de Plató perteneix el llibre V de "La República" , perteneix a la maduresa de la seva vida, concretament un diàleg dogmàtic. La idea d'aquest fragment es que ens apropem a la veritat mitjançant la raó, ens esmenta que no tothom es capaç de veure les coses en el món intel·ligible, nomès es poden veure a través del pensament.La raó en el món intel·ligible
Plató defensa que els filòsofs són el únics capaços de veure la veritat, ja que es centren en l'essència, i en canvi els que no son capaços de contemplar la veritat es perquè contemplan la veritat per els senits, és a dir, per el món sensible i no per el món intel·ligible. També ens explica que el filòsofs són els que viuen desperts, per contemplar les idees, mentre que les altres persones viuen dormits, sense contemplar les seves idees i també per la ignorància de veure el món intel·ligible.
Podem comparar-ho amb Heràclit, ja que els dos autors defensen la raó com a essència dels canvis i com a principi universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada