Interactualisme moral: Teoria que relaciona la virtut amb el saber i defensa que és impossible obrar malament expressament, ja que s’obraria des de la ignorància.
Maièutica: Mètode iniciat per Sòcrates que significa ajudar a donar llum a la veritat.
Hedonisme: Model de felicitat que diu que aquesta s’aconsegueix experimentant plaer i evitant el dolor
Eudemonisme: Model de felicitat que diu que aquesta s’aconsegueix autorealitzant-se
Autorealització: Assolir metes pròpies d’un ésser humà
Prudència: Virtut que ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida. També troba termes mitjos entre excessos i defectes.
Autosuficiència: És un model de felicitat que consisteix en valdre's per si mateix.
Pau interior: Fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
Utilitarisme: Teoria que defensa que la meta de la moral consisteix en arribar a la màxima felicitat per al màxim nombre possible de persones.
Aritmètica dels plaers: Mesura susceptible dels plaers segons la seva intensitat, durada, proximitat...
Ètica deontològica: És la vessant de l’ètica relacionada amb la justícia que es preocupa pel deure.
Ètica teleològica: És la vessant de l’ètica que es preocupa per la finalitat.
Imperatiu categòric: Tipus d’imperatiu que obliga de manera universal i incondicional.
Autonomia moral: Característica d'una persona que s'imposa deures i defensa valors segons els seus propis principis universals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada