Aquest text d'Aristòtil és un fragment de l'obra Ètica a Nicòmac. En aquest text Aristòtil ens explica les seves idees de la felicitat en l'home. Explica que els humans desitjem la felicitat i intentem conseguir la felicitat a travès de l'entendiment i la raó. Només un ésser que viu en el bé, aconseguira la felicitat.
El títol que proposo és "El sentiment més desitjat de l'home"
Aristòtil ens parla sobre la la felicitat com a l'últim fi natural, és a dir, la teoria de la felicitat. Fa una comparació amb dos citaristes, un simple citarista i un bon citarista, dotat de virtuts. El que fa que un home arribi a la felicitat absoluta és arribar a fer unes bones accions durant la vida, fins al punt de convertir-ho en virtuts. L'home triara la millor virtut, per així arribar al fi desitjat. En la frase de " una flor no fa estiu, ni un sol dia, i així tampoc fa venturós i feliç un sol dia o poc temps" ens vols transmetre que per arribar a la felicitat es necesita accions bones durant tota la vida i no només amb una bona acció.
Aristòtil en aquest fragment es veu reflectada la seva teoria de la felicitat com a fi últim natural de l'home, on es defensa que l'objectiu es la felicitat, un bé perfecte, que s'arriba amb repeticions de bones accions, de virtuts.
Hi ha altres autors que no defensen aquesta teoria, sino que diuen que no sempre s'aconseguiex amb bones accions, un dels exemples és la teoria de la felicitat com a autosuficiència que defensa que la felicitat s'aconseguiex quan l'home és savi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada