ACTIVITAT 12. Verificabilitat i falsabilitat

Karl Popper en aquest text ens explica que, cap hipòtesi pot ser verificada per la ciència, sino que necesitas un grau d'experiència per verificar aquesta hipotesi, aquest fet fa que una hipòtesi verificada s'aconsegueixi amb l'equilibri entre la verificabilitat i falsabilitat.

Títol: Ciència empirica

Popper explica que només acceptara un sistema científic si es contrastable per l'experiència. Popper explica que no vol cambiar es sistema actual, sino que aquest sistema pugui ser falsar. Tambè explica que un enunciat empíric pot ser falsat i tambè pot no ser falsat. En general Popper es basa en la seva teoría, és a dir, una asimetria entre la  verificabilitat i falsabilitat.

Popper defenda la teoria de falsació, però utilitza el mètode hipoteticodeductiu, que és una descripció del mètode científic. Diu que les ciències empíriques son probables, peró no certes, ja que utilitzan el mètode inductiu. Es pot fer una comparació entre l'inductivisme i el falsacionisme, l'inductivisme considera que la ciència es un coneixement objectiu, cert i viable i que les seves teories deriven de l'experiència. El falsacionisme considera que alguines teories es poden verificar per l'experimentació i l'observació, però que tambè poder ser falsades. Per això, el més adequat sería trobar un punt mitja entre l'inductivisme i el falsacionisme.

ACTIVITAT 11. Realitat Virtual

Aquest text, escrit per Javier Bustamante explica com en els ultims anys ha aparegut en la nostra societat, la realitat virtual, una realitat falsa, capaç de enfonsar-nos en un altra vida, i fer que la teva propia se t'oblidi per uns moments, i fins i tot, hi ha persones més interessades en la realitat virtual que tenen, que no en la seva vida real. Bustamante cita una pel·lícula que representa la realitat virtual, "Total Recall".

Títol: L'altre vida.

El text comença explicant el moment d'aparició de la realitat virtual, i exemples més habituals com videojos, ja que la vista i l'oida cada cop són més perceptibles. La realitat virtual pot arribar al punt d'agradar més que la propia vida, ja que es un món amb aventures, experiències molt diferents... un exemple són les series de televisió, ja que el que fan es recrear una realitat virtual com si fossi la propia vida. Bustamante utilitza la paraula "Unwelt per decriure la realitat virtual. Tambè ens cita una pel·lícula on es recrea la realitat virtual, "Total Recall" on es veu la gran diferència entre la vida real i la virtual.

En el text en representa la realitat virtual com una realitat imaginaria, però am l'ajuda d'un suport tècnic. Aquest text podria comparar-se amb la realitat física i la realitat psicològica.
En la primera comparació, hi ha una gran diferència, que en la física intervenen objectes de la vida real i la semblança es que ho captes gràcies els teus sentits.
En la segona comparació, la difèrencia, és que no necesites cap suport tècnic, sino que la realitat psicològica nomès es la teva ment.

ACTIVITAT 10. Veritat, realitat, concordança

Què s'entén habitualment per <<veritat>>? La paraula <<veritat>>, elevada i al mateix temps, desgastada, quasi buida, fa al·lusió a allò que fa cert el que és cert. Què és quelcom cert? Diem, per exemple : <<És una verdadera alegria col·laborar en l'èxit d'aquesta tasca>>. Pensem : és una alegria pura, real. El que és cert és real. D'acord amb això parlem d'or veritable a diferència del fals. L'or fals no és realment el que sembla. És només una <<aparença>> i, per tant, irreal...

No obstant això, no només una al·legoria real, a l'or autèntic i a tot ens d'aquesta espècie, els anomenem veritables, sinó que anomenem cert o fals també i sobretot, els nostres enunciats sobre l'ens, que pot ser, ell mateix, segons la seva espècie, autèntic o inautèntic, i en la seva realitat així o d'una altra manera. Un enunciat és cert quan el que diu coincideix amb la cosa que enuncia. També en aquest cas diem: concorda. Però ara no concorda la cosa, sinó la proposició. El cert, sigui una cosa verdadera o una proposiciócerta, és allò que concorda. Ser cert i veritat significa concordar i, per cert, de doble manera: d'una banda, la concordança d'una cosa del que es presumeix i, de l'altra, la coincidència d'allò esmentat en l'enunciat amb la cosa.

Adaptat de Martin Heidegger,

De la esencia de la verdad

En aquest text s’explica la relació que hi ha entre la veritat, la realitat i la concordança, és a dir, Heidegger afirma que una cosa és certa si és real, per tant concorda i té sentit.


Com a títol: És real, cert i amb sentit.


Aquest text ens presenta la relació establida entre la veritat, la realitat i la concordança. 
La teoria del realisme, que és aquella posició de la veritat del sentit comú es veuria reflectida en l’exemple de l’or fals i l’or real. Considerem que l’or autèntic és real mentre que el fals només és una aparença, això ho sabem pel sentit comú.
La fenomenologia és el punt mig entre el realisme i l’idealisme. Dóna prioritat a la consciència perquè és allà on es capten les coses. Destaquen el noema, que és l’objecte de la consciència i la noesi que és el que tu penses i opines.
Heiddeger afirma amb aquest text que la veritat s’ha considerat cert allò que veiem i que trobem normal.

ACTIVITAT 9. Biografía de Martin Heidegger

Martin Heidegger va neixer a Meßkirch, Alemanya,al 1889 i va morir a Todtnauberg, Alemanya,el 1976. va se un filòsof alemany.

Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia.

Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915,per després ensenyar durant un període, va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia.

L'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints, pel que és habitual parlar de dues etapes o moments en el seu pensament:

• Moment que se serveix de l'analítica existencial com instrument o "prolegomen" per a una nova metafísica.
• Un segon període en el qual, com el propi autor assenyala, concep el seu pensament com el desenvolupament d'una "història de l'ésser". L'objectiu fonamental d'aquesta "història de l'ésser" radica en la comprensió dels vincles entre el desenvolupament de la qüestió de l'ésser en la filosofia i la història d'Occident.

Va estar vinculat amb el Partit Nacional Socialista, va fer un discurs en el que va pronunciar la presa de possessió de la càtedra a la Universitat de Friburg. Fos destituït com a docent a Friburg després de l'ocupació de Alemanya pels aliats després de la Segona Guerra Mundial.

ACTIVITAT 8. Veritat i perspectiva

Des de diferents punts de vista, dos homes miren el mateix paisatge. Tanmateix, no hi veuen el mateix. La situació different fa que el paisatge s'organitzi davant d'ells de different manera. El que per a un ocupa el primer terme i acusa amb vigor tots els detalls, per a l'altre es troba en últim terme i queda obscur i borrós. A més, com que les coses posades unes darrere les altres s'oculten totalment o en part, cada un percebrà porcions del paisatge que no arriben a l'altre. Tindria sentit que cada un declarés fals el paisatge aliè ? Evidentment, no; tan real és un com l'altre. Però tampoc tindria sentit que estan d'acord, en vista de no coincidir els paisatges, els jutgessin com a il·lusoris. Això suposaria que hi ha un tercer paisatge autèntic, que no es troba sotmès a les mateixes condicions que els altres dos. Ara bé, aquest paisatge arquetípic no existeix ni pot existir. La realitat cósmica és tal, que només pot ser vista sota una perspectiva determinada. La perspectiva és un dels components de la realitat. Lluny de ser-ne la deformació, n'es l'organització.

Cada vida és un punt de vista sobre l'univers. En rigor, el que veu no ho pot veure una altra. Cada individu-persona, poble, època- és un òrgan insubstituible per a la conquesta de la veritat. Hues ací com aquesta, que per si mateixa és aliena a les variacions històriques, adquireix una dimensió vital. Sense el desenvolupament, el canvi perpetu i la inesgotable aventura que constitueixen la vida, l'univers, l'omnímoda veritat, quedaria ignorada.

Adaptat de José Ortega y Gasset,

Les ideas principals d'aquest text són que cada persona pot veure de diferent punt de vista un paisatge, fins i tot una persona en diferents etapes d'ànim pot tenir diferents punts de vista, però que dos persones no tinguin el punt de vista igual no vol dir que algú no tingui la realitat del paisatge, sinò que les dos persones tenen una diferent realitat.

Com a títol: Un paisatge, moltes realitats.

El text parla del perspectivisme, és a dir, que manté que el coneixement de la realitat pot tenir diferents perspectives, ja que cada un de nosaltres i cada generacio té la seva propia visió de la realitat.

La meva opinió sobre aquest text es que cada una de les visions de diferents persones sónla realitat, no per tu mateix, sinò per la realitat de cadascú, i aquella realitat sobre alguna cosa, no se la pot treure ningú, nomèes ell mateix.

ACTIVITAT 7. Definicions tema 1

Saber vulgar : És el saber propi de l’experiència de la vida quotidiana que es pregunta el “que” i no el “ per què”.

Saber científic : Coneixement que es pregunta el “que” i el “ per què”, i utilitza la observació i l’experiència. 

Tècnica : Consisteix a saber com fer certes activitats. És el desenvolupament pràctic de la ciència. L' interacció entre la ciència i la tècnica és la tecnologia.

Ciència moderna : Estudi sistemàtic de la realitat a partir de l'experiència d'una experimentació i aplicació de les matemàtiques.

Mètode : Són maneres de demostrar, treballar o explicar conceptes de la realitat.

Sil·logisme : Procés de raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades.


Axioma : Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.


Inducció completa : Conclusió extreta a partir d'una sèrie de casos que no són tots 

existents. Coneguts per l'experiència de la que es deriven lleis generals.

Hipòtesi : Suposició provisional que encara no ha estat verificada ni refutada.

Llei : Enunciats universals que estableixen el comportament de la relitat.


Verifiació : Comprovació d'una hipòtesi quan els fets observats concorden amb els fets deduïts a la hipotèsi.


Comprensió : És la capacitat de saber situar-se dins dels fets succeïts.


Mite: Narració fantàstica que intenta explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

Mètode Empiricoracional : Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment, per mitjà dels quals arribem a un fi.

Racionalisme clàssic : Combinació d'intuïció i deducció, segons el 
model de les matemàtiques.

Revolució copernicana del coneixement : Afirma que el coneixement s'analitza a partir del subjecte no del objecte.

Joc de llenguatge : Diferents maneres d'utilitzar el llenguatge per descriure situacions comunicatives i formes de vida.


Hermenèutica no normativa : És la que considera que la filosofia no ha de instaurar normes a la comprensió.


Ontología : Branca de la filosofia teórica que estudia el propi ésser.

ACTIVITAT 6. Concepte còsmic de la filosofia

Només es pot aprendre a filosofar. és a dir, a excercitar el talent de la raó seguint els seus principis generals en certs assajos existents [...].

El concepte de filosofia només constitueix un concepte d'escola, és a saber, el d'un sistema de coneixements que només busquen com a ciència, sense altre objectiu que la unitat sistemàtica d'aquest saber i consegüentment, que la perfecció lògica del coneixement. Però hi ha també un concepte còsmic (conceptus cosmicus) de la filosofia que sempre ha servit de fonament a aquesta denominació especialment quan es va personificar, per dir-ho així, i es va representar com a arquetip en l'ideal del filòsof. Des d'aquest punt de vista, la filosofia és la ciència de la relació de tots els coneixements amb els fins essencials de la raó humana (teleologia rationis humanae), i el filòsof és un legislador d'aquesta mateixa raó, no un artífex.

Immanuel Kant

Aquest fragment es una adaptació de l’obra d’Immanuel Kant, Crítica de la raó pura, on l’autor exposa la seva idea sobre el filosofar i la filosofia.

Kant ens explica que  mitjançant el bon ús de la raó  que podem aprendre a filosofar. Tambè diu que la filosofia ho podem definir per dos conceptes: el concepte d’escola, que  consisteix en cercar coneixement a traves d’una lògica comú, i el segon es el  concepte còsmic que es basa cercant la raó humana a partir d’altres coneixements.

Com a títol “ Filosofia és ciència”

El concepte d’escola pretén, igual que la ciència, partir la base comú i així desenvolupar coneixements.  Kant està d’acord amb el concepte còsmic, ja que s’aprèn a filosofar gracies a la raó, adquirida per la experiència.

Per acabar les finalitats dels dos conceptes es succeeixen mitjançant la lògica que s’obté partint  d’uns coneixements per aconseguir la raó.

ACTIVITAT 5. El mite de la caverna

El Mite de la Caverna és segurament la més coneguda de les metàfores al·legories o mites de Plató. El va crear per explicar la seva teoria de les idees. El mite de la caverna es troba al començament del llibre setè de "La República".

Explica com unes persones presoneres en una caverna veuen a les parets reflectides les ombres del que hi ha darrera d'ells gràcies a la llum d'una foguera.

Els objectes de fora de la caverna representen la realitat, les idees, mentre que les ombres en són les còpies imperfectes, les coses del món tangible. Igual que les ombres recorden a l'objecte original per la silueta, les coses recorden a les idees eternes (teoria de l'anàmnesi o reminiscència). La llum que permet veure, assimilada en segles posteriors a la raó, seria la idea suprema, que és una tríada del Bé, la Veritat i la Bellesa.

Aquest mite a tingut influencia sobre la nostra época i sobretot en el cine com per exemple en les pel·licules de Matriz i el show de Truman.

En Matrix explica una historia en el 2150, pero sembla desarollar-se en 2000, aquest motiu fa que hi hagi dos móns paral·lels com en el mite de la caverna. La comparació es que en el 2000 es com si fos la caverna i en el 2150 el món exterior de matrix.

Truman es un home dirigit pel propi home que s’ha creat en el món cinematogràfic. Truman es prisioner de una vida de aparençes i de telespectadors que l’observen, que aquest perteneixen ala verdadera realitat, nomès coneix el món on ha nascut i per a ell es la realitat, nomes veu la forma d’acutar dels actors d’acord amb el director, nomès escolta els ecos produits pels autors i això li sembla normal.

ACTIVITAT 4. Al principi hi ha l'admiració

Els homes comencem i van començar sempre a filosofar moguts per l'admiració; al principi, admirats davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant poc a poc i plantejant-se problemes més grans, com els canvis de la lluna i els relatius al sol i les estrelles, i la generació del univers. Però el que es planteja un problema o s'admira reconeix a seva ignorància. (Per això estimar els mites és en certa manera filòsof; ja que el mite consta d'elements meravellosos.) De manera que, si van filosofar per fugir de la ignorància, és clar que buscaven el saber en vista del coneixement, i no per alguna utilitat. I així ho testimonien els fets. Per què aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja existien totes les coses necessàries i les relatives al descans l'ornament de la vida. és, doncs, evident que no la busquem per cap altra utilitat. sinó que, tal com anomenem home lliure al que ho és per si mateix i no per un altre, així considerem aquesta com l'unica ciència lliure, ja que ho és per si mateixa.

Aristòtil, Metafísica

Idees principals:

Aquest text d’ Aristòtil parla del principi dels filòsofs. Explica com van començar a filosofar els filòsofs, a causa de la curiositats sobre temes sorprenents. Cada vegada que filosofaven s'adonaven compte que no sabien res. El filosofar no ho feien amb obligació, sinó per saber més del saber de la vida i no caure en un mon d’ignorància.

Títol:

El plaer de filosofar

Anàlisis del text:

-Quin es segons l’autor l’origen de la filosofia?

Moguts per l’admiració de fenòmens sorprenents i desprès amb problemes més grans com els canvis de llums i la generació del Univers.

-Que significa que “quan plantegem un problema, reconeixem la nostra ignorància”.

Que cada vegada que filosofes i saps més sobre un problema, et dones conté que no saps res del problema i de la teva ignorància per tot els problemes.

-La filosofia es útil?

No, ja que els filòsofs no busquen cap utilitat en ella.

Comparació del saber del text amb els tipus de saber:

La comparació es amb el saber filosòfic, ja que pretén saber coses per fugir de la ignorància, es a dir, que utilitza la raó per argumentar de manera critica el tema en concret i amb una finalitat d’entendre i saber més sobre allò i eixí fugir de la pròpia ignorància. 

ACTIVITAT 3. Preguntes de comprensió

Escriu una definició de saber utilitzant les teves paraules.

Captació de la realitat, de la qual tu la pots diferenciar i conèixe-la.

Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?

Que quan tens experiència és perquè tens practica, i aquesta practica se li aplica una teoria per poder entendre-la.

Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre?Descriu-la

D’experiències pot ser l’estètica visual . En quant als sabers podríem tenir:

El saber comú: Ens pot fer saber el contingut del quadre, és a dir, l’escena que representa.

El saber filosòfic: Segons la nostra capacitat de pensar, ens podem qüestionar sobre el perquè de la situació que representa el quadre o imatge.

El saber artístic: Podem trobar en la representació, el reflex de la vida.

Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic?

Sí, Si, es clar, el saber tècnic podria anar derivat a partir del saber científic en el que a més de preguntar-se el què i el per què de les coses, també es preguntaria el com.

ACTIVITAT 2. Filosofia

La filosofia consisteix en formular-ne preguntes filosòfiques, com: Que es la veritat?, Que es la mentida?  En las qual no hi ha una resposta certa,sinó que totes les respostes son subjectives, depenen del punt de vista del filòsof.  Moltes d’aquestes preguntes no tenen sentit, ni lògica, ni perquè, per això el filòsofs utilitzen la raó per aconseguir una resposta per aquella pregunta.

La ètica, juntament amb la política, formen part de branques de la filosofia. Dins la ètica es fa l’estudi de la moral, la virtut, el deure, la felicitat i el bon viure. Dins de la filosofia política l’estudi sobre com tindria que ser la relació entre els individus i la nostra societat, gracies això es formen lleis i prohibicions per que la relació entre individus i societat sigui bona.

La teologia es la branca fonamental de la filosofia, ja que abans s’anomenava primera filosofia, que consisteix en el estudi de la ciència i el racionament, significant a Déu i la seva admiració cap a ell.

ACTIVITAT 1. Introducció de la Filosofia

Què és la filosofia ?
La filosofia és una branca del saber de l'estudi de la humanitat, de un mode subjectiu.

Esmenta el nom de cinc filòsofs ;  Sòcrates, Aristòtil, Plató, Nietzsche, Kant. 


Què podem conèixer amb la  filosofia ? 

Tot el que ens poguem plantejar ho podrem conèixer, però primer hem de tindre coneixement del que es vol conèixer.

Existeix la veritat ? 

La veritat no és res més que un concepte que s'atribueix a fets reals.

Ets lliure ?  

Si, però dins d'un sistema de normes per vivir amb harmonia i tranquiliat.

Per què existeix la política ?  

La política es va crear per que un col·lectiu de persones representi a tot el poble i prengui les decisions i crei lleis per tenir una convivència millor entre les persones.