dimecres, 9 de novembre del 2011

ACTIVITAT 8. Veritat i perspectiva

Des de diferents punts de vista, dos homes miren el mateix paisatge. Tanmateix, no hi veuen el mateix. La situació different fa que el paisatge s'organitzi davant d'ells de different manera. El que per a un ocupa el primer terme i acusa amb vigor tots els detalls, per a l'altre es troba en últim terme i queda obscur i borrós. A més, com que les coses posades unes darrere les altres s'oculten totalment o en part, cada un percebrà porcions del paisatge que no arriben a l'altre. Tindria sentit que cada un declarés fals el paisatge aliè ? Evidentment, no; tan real és un com l'altre. Però tampoc tindria sentit que estan d'acord, en vista de no coincidir els paisatges, els jutgessin com a il·lusoris. Això suposaria que hi ha un tercer paisatge autèntic, que no es troba sotmès a les mateixes condicions que els altres dos. Ara bé, aquest paisatge arquetípic no existeix ni pot existir. La realitat cósmica és tal, que només pot ser vista sota una perspectiva determinada. La perspectiva és un dels components de la realitat. Lluny de ser-ne la deformació, n'es l'organització.

Cada vida és un punt de vista sobre l'univers. En rigor, el que veu no ho pot veure una altra. Cada individu-persona, poble, època- és un òrgan insubstituible per a la conquesta de la veritat. Hues ací com aquesta, que per si mateixa és aliena a les variacions històriques, adquireix una dimensió vital. Sense el desenvolupament, el canvi perpetu i la inesgotable aventura que constitueixen la vida, l'univers, l'omnímoda veritat, quedaria ignorada.
Adaptat de José Ortega y Gasset,

Les ideas principals d'aquest text són que cada persona pot veure de diferent punt de vista un paisatge, fins i tot una persona en diferents etapes d'ànim pot tenir diferents punts de vista, però que dos persones no tinguin el punt de vista igual no vol dir que algú no tingui la realitat del paisatge, sinò que les dos persones tenen una diferent realitat.

Com a títol: Un paisatge, moltes realitats.

El text parla del perspectivisme, és a dir, que manté que el coneixement de la realitat pot tenir diferents perspectives, ja que cada un de nosaltres i cada generacio té la seva propia visió de la realitat.

La meva opinió sobre aquest text es que cada una de les visions de diferents persones sónla realitat, no per tu mateix, sinò per la realitat de cadascú, i aquella realitat sobre alguna cosa, no se la pot treure ningú, nomèes ell mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada