El Mite de la Caverna és segurament la més coneguda de les metàfores al·legories o mites de Plató. El va crear per explicar la seva teoria de les idees. El mite de la caverna es troba al començament del llibre setè de "La República".
Explica com unes persones presoneres en una caverna veuen a les parets reflectides les ombres del que hi ha darrera d'ells gràcies a la llum d'una foguera.
Els objectes de fora de la caverna representen la realitat, les idees, mentre que les ombres en són les còpies imperfectes, les coses del món tangible. Igual que les ombres recorden a l'objecte original per la silueta, les coses recorden a les idees eternes (teoria de l'anàmnesi o reminiscència). La llum que permet veure, assimilada en segles posteriors a la raó, seria la idea suprema, que és una tríada del Bé, la Veritat i la Bellesa.
Aquest mite a tingut influencia sobre la nostra época i sobretot en el cine com per exemple en les pel·licules de Matriz i el show de Truman.
En Matrix explica una historia en el 2150, pero sembla desarollar-se en 2000, aquest motiu fa que hi hagi dos móns paral·lels com en el mite de la caverna. La comparació es que en el 2000 es com si fos la caverna i en el 2150 el món exterior de matrix.
Truman es un home dirigit pel propi home que s’ha creat en el món cinematogràfic. Truman es prisioner de una vida de aparençes i de telespectadors que l’observen, que aquest perteneixen ala verdadera realitat, nomès coneix el món on ha nascut i per a ell es la realitat, nomes veu la forma d’acutar dels actors d’acord amb el director, nomès escolta els ecos produits pels autors i això li sembla normal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada