ACTIVITAT 30. Valoració personal de Filosofia de 1r de Batxillerat

Aquest any ha sigut la primera vegada que donem Filosofia, ja que en els altres cursos haviem fet ciutadania i ètica. Aquesta assignatura desde el principi hem va agradar molt, a causa dels debats que fem a classe, i hem feia reflexionar molt sobre els conceptes de classe. Personalment hem va costar molt adaptar-me al estil de exàmens i l'assignatura, però de mica he anat millorant els comentaris.

El tipus de exàmens els veig perfecte, ja que així no nomès estudiem de memoria i després ho possem i ja esta, sino que ho tens que entendre i relacionar-ho amb idees del text. Tambè penso que amb aquests tipus de examenes ens anem acostumant als exàmens de la selectivitat.

Sobre el blog, ho veig una eina molt útil, ja que tenim totes les nostres feines en un mateix lloc, i tambè, és una forma de que és tingui en compte el treball que fas dia a dia a classem ja siguin comentaris, definicion, biografies etc.

Sobre la dinàmica de classe, per amí hi ha un tret positiu i un altre negatiu, ja que quan és llegir del llibre i les explicacions a vegades no s'enten del tot, però després amb les preguntes del companys i les explicacion del professor i les diferents opinions dels companys s'acaba entenent perfectament.

En conclusió, ha sigut un any bastant bo, per l'assignatura, ja que pensaba que no podría adaptar-me a l'assignatura, però finalment crec que m'he pogut adaptar als tipus d'examens i que he millorat en els comentaris de text de l'assignatura

ACTIVITAT 29. Definicions tema 10

Interactualisme moral: Teoria que relaciona la virtut amb el saber i defensa que és impossible obrar malament expressament, ja que s’obraria des de la ignorància.

Maièutica: Mètode iniciat per Sòcrates que significa ajudar a donar llum a la veritat.

Hedonisme: Model de felicitat que diu que aquesta s’aconsegueix experimentant plaer i evitant el dolor

Eudemonisme: Model de felicitat que diu que aquesta s’aconsegueix autorealitzant-se

Autorealització: Assolir metes pròpies d’un ésser humà

Prudència: Virtut que ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida. També troba termes mitjos entre excessos i defectes.

Autosuficiència: És un model de felicitat que consisteix en valdre's per si mateix.

Pau interior: Fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.

Utilitarisme: Teoria que defensa que la meta de la moral consisteix en arribar a la màxima felicitat per al màxim nombre possible de persones.

Aritmètica dels plaers: Mesura susceptible dels plaers segons la seva intensitat, durada, proximitat...

Ètica deontològica: És la vessant de l’ètica relacionada amb la justícia que es preocupa pel deure.

Ètica teleològica: És la vessant de l’ètica que es preocupa per la finalitat.

Imperatiu categòric: Tipus d’imperatiu que obliga de manera universal i incondicional.

Autonomia moral: Característica d'una persona que s'imposa deures i defensa valors segons els seus propis principis universals.

ACTIVITAT 28. Obrar conforme a la virtut més perfecta

Aquest text d'Aristòtil és un fragment de l'obra Ètica a Nicòmac. En aquest text Aristòtil ens explica les seves idees de la felicitat en l'home. Explica que els humans desitjem la felicitat i intentem conseguir la felicitat a travès de l'entendiment i la raó. Només un ésser que viu en el bé, aconseguira la felicitat.

El títol que proposo és "El sentiment més desitjat de l'home"

Aristòtil ens parla sobre la la felicitat com a l'últim fi natural, és a dir, la teoria de la felicitat. Fa una comparació amb dos citaristes, un simple citarista i un bon citarista, dotat de virtuts. El que fa que un home arribi a la felicitat absoluta és arribar a fer unes bones accions durant la vida, fins al punt  de convertir-ho en virtuts. L'home triara la millor virtut, per així arribar al fi desitjat. En la frase de " una flor no fa estiu, ni un sol dia, i així tampoc fa venturós i feliç un sol dia o poc temps" ens vols transmetre que per arribar a la felicitat es necesita accions bones durant tota la vida i no només amb una bona acció.

Aristòtil en aquest fragment es veu reflectada la seva teoria de la felicitat com a fi últim natural de l'home, on es defensa que l'objectiu es la felicitat, un bé perfecte, que s'arriba amb repeticions de bones accions, de virtuts.
Hi ha altres autors que no defensen aquesta teoria, sino que diuen que no sempre s'aconseguiex amb bones accions, un dels exemples és la teoria de la felicitat com a autosuficiència que defensa que la felicitat s'aconseguiex quan l'home és savi

ACTIVITAT 27. Preguntes sobre Jean-Paul Sartre

On va estudiar Sartre?

A l’Escola Normal Superior de París.

Què opinava sobre els valors?

Tothom ha de construir els seus propis perquè no hi ha un valor universal.

Quin corrent filosòfic va influir sobre ell?

La fenomenologia alemanya.

Nom de la seva novel·la filosòfica més important.

La Náusea.

Quin sentit té per a ell l’existència?

És absurda i nosaltres li hem de donar un sentit

Quin va ser el seu assaig més important de la primera època?

L’ésser i el no res.

Què és l’autenticitat?

Viure d’acord amb el que penses, preocupantse i reflexionant sobre la vida.

Qui era Heidegger?

Filòsof alemany que va influir sobre l’existencialisme de Sartre i que aquest admirava molt. 

Quina revista va crear Sartre?

Le Temps Modernes.

Què significa “L’infern són els altres”?

Que els altres soposem un obstacle que mira, influeix i provoca conflictes. 

Quina concepció tenia sobre la fidelitat?

No existeix. Som lliures d'anar amb qui vulguem.

Com es titula el llibre de Simone de Beauvoir que més influeix en el feminisme?

El segon sexe. 

Llibre que apropa a Sartre al marxisme.

Crítica de la raó dialèctica. 

Quin canvi va haver-hi en el seu pensament en la segona època?

Creu que la llibertat individual depèn de la col·lectiva.

Any que li van concedir el premi nobel de literatura. Per què el rebutja?

1964. Perquè creia que era un premi burgés i com si amb això li estiguessin perdonant els errors que va cometre.

Quina ideologia va seguir els últims anys?

Propera a l’anarquisme o Esquerra extremista.

Fet històric on va influir.

Maig del 1968. Ajudant en les protestes dels estudiants. 

Diari extremista que va dirigir.

La causa del poble.

Què opina sobre el terrorisme?

És l'única arma dels pobres

Per què era considerat una brúixola ètica?

Perquè es criticava fins a ell mateix, per tant, orientava moralment a la gent.

ACTIVITAT 26. Definicions tema 9

Amoral: Acció que es du a terme automàticament, per tant, l'ésser que la fa no és amo dels seus actes ni n'és responsable.

Immoral: Acció d'una persona que es comporta trencant normes de conducta moralment correctes.

Temperament: Conjunt de sentiments o passions amb els quals naixem que inclou un tarannà i un caràcter.

Virtut: Repetició d'hàbits de comportament que ens porten a actuar bé.

Consciència moral: Capacitat humana de distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: Característica de les persones amb consciència moral.

Llibertat externa: Absència de coacció externa.

Llibertat interna: Absència de coacció interna.

Determinisme: Pensament que defensa que res no succeeix sense una causa i així explica la conducta humana determinada per diferents factors.

Condicionament: Pensament que defensa que la persona no té llibertat absoluta però la suficient com per ser responsable dels seus actes.

Destí: Llei que regeix l'univers segons la qual tot succeeix fatalment.

Principi de causalitat: Principi físic pel qual tota causa tñe un efecte i tot efecte ve per una causa.

Determinisme econòmic: Pensament que considera que estem determinats per la infraestructura econòmica i la consciència humana com a determinada pel lloc que cada individu ocupa en el procés de producció.

Reflex condicionat: Resposta intel·ligent que donem a un estímul natural associat a un estímul neutre

Indeterminisme: Pensament que defensa que no estem determinats per res per tant som lliures.

Heteronomia moral: Característica de la persona inmadura que es basa en les normes i principis dels altres en comptes dels propis.

Nivell preconvencional: Nivell d'autonomia moral en que la persona té per just allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes per por a les conseqüències.

Nivell convencional: Nivell d'autonomia moral en que la persona accepta les lleis que la societat imposa i es basa en elles.

Nivell postconvencional: Nivell d'autonomia moral en que les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Lògica de la cura o atenció: la maduresa moral implica el desenvolupament d'un sentit de compassió i respecte enfront aquells que necessiten ajuda. 

ACTIVITAT 25. Preguntes de comprensió

1. És compatible afirmar l'existència de Déu amb la idea que els éssers humans tenen llibertat? 

No és compatible ja que afirmar l'existència de Déu vol dir que l'acceptes com a creador de totes les coses. Això implica actuar condicionadament pels catòlics i la  voluntat de Déu. Per tant no seriem totalment lliures.

2. Com expliquen els determinismes científics l’experiència espontània de la llibertat? 

  

Les persones som capaces de decidir per nosaltres mateixes durant la vida, pero hi ha molts factors que condicionen aquestes decisions. 

3. Quins fets estarien mancants de sentit si es nega que els éssers humans tinguem lliure arbitri?

L'existència de l'ésser humà, perquè si les nostres pròpies decisions les prengués un altre, la nostra vida no tindria sentit.

4. Pot haver-hi dos usos diferents de la idea de "causa"? Com ajudaria el fet de fer-ne la distinció a la comprensió de la llibertat de les persones?

Segons Kant hi ha dues maneres d’entendre el concepte causa:

L’ús constitutiu, consisteix a creure que l’estructura de la realitat és causal, confonent el mètode d’investigació amb la realitat.
L’ús regulatiu, que consisteix a investigat tots els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa. Es cerquen totes les causes adoptant un mètode que no ha de coincidir amb la realitat.

La segona de les definicions de causa respecta fenòmens com el de la llibertat, que no ha de ser estrictament raonada causalment.