ACTIVITAT 7. Definicions tema 1

Saber vulgar : És el saber propi de l’experiència de la vida quotidiana que es pregunta el “que” i no el “ per què”.

Saber científic : Coneixement que es pregunta el “que” i el “ per què”, i utilitza la observació i l’experiència. 

Tècnica : Consisteix a saber com fer certes activitats. És el desenvolupament pràctic de la ciència. L' interacció entre la ciència i la tècnica és la tecnologia.

Ciència moderna : Estudi sistemàtic de la realitat a partir de l'experiència d'una experimentació i aplicació de les matemàtiques.

Mètode : Són maneres de demostrar, treballar o explicar conceptes de la realitat.

Sil·logisme : Procés de raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades.


Axioma : Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.


Inducció completa : Conclusió extreta a partir d'una sèrie de casos que no són tots 

existents. Coneguts per l'experiència de la que es deriven lleis generals.

Hipòtesi : Suposició provisional que encara no ha estat verificada ni refutada.

Llei : Enunciats universals que estableixen el comportament de la relitat.


Verifiació : Comprovació d'una hipòtesi quan els fets observats concorden amb els fets deduïts a la hipotèsi.


Comprensió : És la capacitat de saber situar-se dins dels fets succeïts.


Mite: Narració fantàstica que intenta explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

Mètode Empiricoracional : Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment, per mitjà dels quals arribem a un fi.

Racionalisme clàssic : Combinació d'intuïció i deducció, segons el 
model de les matemàtiques.

Revolució copernicana del coneixement : Afirma que el coneixement s'analitza a partir del subjecte no del objecte.

Joc de llenguatge : Diferents maneres d'utilitzar el llenguatge per descriure situacions comunicatives i formes de vida.


Hermenèutica no normativa : És la que considera que la filosofia no ha de instaurar normes a la comprensió.


Ontología : Branca de la filosofia teórica que estudia el propi ésser.

ACTIVITAT 6. Concepte còsmic de la filosofia

Només es pot aprendre a filosofar. és a dir, a excercitar el talent de la raó seguint els seus principis generals en certs assajos existents [...].

El concepte de filosofia només constitueix un concepte d'escola, és a saber, el d'un sistema de coneixements que només busquen com a ciència, sense altre objectiu que la unitat sistemàtica d'aquest saber i consegüentment, que la perfecció lògica del coneixement. Però hi ha també un concepte còsmic (conceptus cosmicus) de la filosofia que sempre ha servit de fonament a aquesta denominació especialment quan es va personificar, per dir-ho així, i es va representar com a arquetip en l'ideal del filòsof. Des d'aquest punt de vista, la filosofia és la ciència de la relació de tots els coneixements amb els fins essencials de la raó humana (teleologia rationis humanae), i el filòsof és un legislador d'aquesta mateixa raó, no un artífex.

Immanuel Kant

Aquest fragment es una adaptació de l’obra d’Immanuel Kant, Crítica de la raó pura, on l’autor exposa la seva idea sobre el filosofar i la filosofia.

Kant ens explica que  mitjançant el bon ús de la raó  que podem aprendre a filosofar. Tambè diu que la filosofia ho podem definir per dos conceptes: el concepte d’escola, que  consisteix en cercar coneixement a traves d’una lògica comú, i el segon es el  concepte còsmic que es basa cercant la raó humana a partir d’altres coneixements.

Com a títol “ Filosofia és ciència”

El concepte d’escola pretén, igual que la ciència, partir la base comú i així desenvolupar coneixements.  Kant està d’acord amb el concepte còsmic, ja que s’aprèn a filosofar gracies a la raó, adquirida per la experiència.

Per acabar les finalitats dels dos conceptes es succeeixen mitjançant la lògica que s’obté partint  d’uns coneixements per aconseguir la raó.

ACTIVITAT 5. El mite de la caverna

El Mite de la Caverna és segurament la més coneguda de les metàfores al·legories o mites de Plató. El va crear per explicar la seva teoria de les idees. El mite de la caverna es troba al començament del llibre setè de "La República".

Explica com unes persones presoneres en una caverna veuen a les parets reflectides les ombres del que hi ha darrera d'ells gràcies a la llum d'una foguera.

Els objectes de fora de la caverna representen la realitat, les idees, mentre que les ombres en són les còpies imperfectes, les coses del món tangible. Igual que les ombres recorden a l'objecte original per la silueta, les coses recorden a les idees eternes (teoria de l'anàmnesi o reminiscència). La llum que permet veure, assimilada en segles posteriors a la raó, seria la idea suprema, que és una tríada del Bé, la Veritat i la Bellesa.

Aquest mite a tingut influencia sobre la nostra época i sobretot en el cine com per exemple en les pel·licules de Matriz i el show de Truman.

En Matrix explica una historia en el 2150, pero sembla desarollar-se en 2000, aquest motiu fa que hi hagi dos móns paral·lels com en el mite de la caverna. La comparació es que en el 2000 es com si fos la caverna i en el 2150 el món exterior de matrix.

Truman es un home dirigit pel propi home que s’ha creat en el món cinematogràfic. Truman es prisioner de una vida de aparençes i de telespectadors que l’observen, que aquest perteneixen ala verdadera realitat, nomès coneix el món on ha nascut i per a ell es la realitat, nomes veu la forma d’acutar dels actors d’acord amb el director, nomès escolta els ecos produits pels autors i això li sembla normal.

ACTIVITAT 4. Al principi hi ha l'admiració

Els homes comencem i van començar sempre a filosofar moguts per l'admiració; al principi, admirats davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant poc a poc i plantejant-se problemes més grans, com els canvis de la lluna i els relatius al sol i les estrelles, i la generació del univers. Però el que es planteja un problema o s'admira reconeix a seva ignorància. (Per això estimar els mites és en certa manera filòsof; ja que el mite consta d'elements meravellosos.) De manera que, si van filosofar per fugir de la ignorància, és clar que buscaven el saber en vista del coneixement, i no per alguna utilitat. I així ho testimonien els fets. Per què aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja existien totes les coses necessàries i les relatives al descans l'ornament de la vida. és, doncs, evident que no la busquem per cap altra utilitat. sinó que, tal com anomenem home lliure al que ho és per si mateix i no per un altre, així considerem aquesta com l'unica ciència lliure, ja que ho és per si mateixa.

Aristòtil, Metafísica

Idees principals:

Aquest text d’ Aristòtil parla del principi dels filòsofs. Explica com van començar a filosofar els filòsofs, a causa de la curiositats sobre temes sorprenents. Cada vegada que filosofaven s'adonaven compte que no sabien res. El filosofar no ho feien amb obligació, sinó per saber més del saber de la vida i no caure en un mon d’ignorància.

Títol:

El plaer de filosofar

Anàlisis del text:

-Quin es segons l’autor l’origen de la filosofia?

Moguts per l’admiració de fenòmens sorprenents i desprès amb problemes més grans com els canvis de llums i la generació del Univers.

-Que significa que “quan plantegem un problema, reconeixem la nostra ignorància”.

Que cada vegada que filosofes i saps més sobre un problema, et dones conté que no saps res del problema i de la teva ignorància per tot els problemes.

-La filosofia es útil?

No, ja que els filòsofs no busquen cap utilitat en ella.

Comparació del saber del text amb els tipus de saber:

La comparació es amb el saber filosòfic, ja que pretén saber coses per fugir de la ignorància, es a dir, que utilitza la raó per argumentar de manera critica el tema en concret i amb una finalitat d’entendre i saber més sobre allò i eixí fugir de la pròpia ignorància.