divendres, 26 d’octubre del 2012

ACTIVITAT 6. Comentari de text El coneixement es una reminiscencia

Aquest text de Plató forma part del llibre "Menó", obres de la seva maduresa. La idea principal es l'ànima, que és immortal, eterna i que es reencarna varies vegades i que en el moment que s'uneix al cos, les seves coses vivides i recors desapareixen.

El camí del oblit

En aquest text es veu reflexat l'espisteme. El text comença comença dient que l'ésser es un compost entre l'animà, que es immortal, i el cos, que es mortal. en el text apareix el terme de reminiscencia, l'ànima al unir-se al cos es desprèn dels seus records i els seus coneixements. D'aquesta manera la mort, en la qual l'ànima es desprèn del cos, i això provoca a l'ànima es el retorn al món del coneixement, el món de les idees, al món intel·ligible.

Es pot comparar amb els filòsofs sofistes. Plató es basa en la raó per els seus pensaments i per arribar-hi a una veritat absoluta, mentre que els sofistes es basan en la sensació, el qual no arriben a veritats abslutes.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

ACTIVITAT 5. Comentari de text ciència (episteme) i opinió (doxa)

Aquest fragment de Plató perteneix el llibre V de "La República" , perteneix a la maduresa de la seva vida, concretament un diàleg dogmàtic. La idea d'aquest fragment es que ens apropem a la veritat mitjançant la raó, ens esmenta que no tothom es capaç de veure les coses en el món intel·ligible, nomès es poden veure a través del pensament.

La raó en el món intel·ligible

Plató defensa que els filòsofs són el únics capaços de veure la veritat, ja que es centren en l'essència, i en canvi els que no son capaços de contemplar la veritat es perquè contemplan la veritat per els senits, és a dir, per el món sensible i no per el món intel·ligible. També ens explica que el filòsofs són els que viuen desperts, per contemplar les idees, mentre que les altres persones viuen dormits, sense contemplar les seves idees i també per la ignorància de veure el món intel·ligible.

Podem comparar-ho amb Heràclit, ja que els dos autors defensen la raó com a essència dels canvis i com a principi universal.