ACTIVITAT 10. Veritat, realitat, concordança

Què s'entén habitualment per <<veritat>>? La paraula <<veritat>>, elevada i al mateix temps, desgastada, quasi buida, fa al·lusió a allò que fa cert el que és cert. Què és quelcom cert? Diem, per exemple : <<És una verdadera alegria col·laborar en l'èxit d'aquesta tasca>>. Pensem : és una alegria pura, real. El que és cert és real. D'acord amb això parlem d'or veritable a diferència del fals. L'or fals no és realment el que sembla. És només una <<aparença>> i, per tant, irreal...

No obstant això, no només una al·legoria real, a l'or autèntic i a tot ens d'aquesta espècie, els anomenem veritables, sinó que anomenem cert o fals també i sobretot, els nostres enunciats sobre l'ens, que pot ser, ell mateix, segons la seva espècie, autèntic o inautèntic, i en la seva realitat així o d'una altra manera. Un enunciat és cert quan el que diu coincideix amb la cosa que enuncia. També en aquest cas diem: concorda. Però ara no concorda la cosa, sinó la proposició. El cert, sigui una cosa verdadera o una proposiciócerta, és allò que concorda. Ser cert i veritat significa concordar i, per cert, de doble manera: d'una banda, la concordança d'una cosa del que es presumeix i, de l'altra, la coincidència d'allò esmentat en l'enunciat amb la cosa.

Adaptat de Martin Heidegger,

De la esencia de la verdad

En aquest text s’explica la relació que hi ha entre la veritat, la realitat i la concordança, és a dir, Heidegger afirma que una cosa és certa si és real, per tant concorda i té sentit.


Com a títol: És real, cert i amb sentit.


Aquest text ens presenta la relació establida entre la veritat, la realitat i la concordança. 
La teoria del realisme, que és aquella posició de la veritat del sentit comú es veuria reflectida en l’exemple de l’or fals i l’or real. Considerem que l’or autèntic és real mentre que el fals només és una aparença, això ho sabem pel sentit comú.
La fenomenologia és el punt mig entre el realisme i l’idealisme. Dóna prioritat a la consciència perquè és allà on es capten les coses. Destaquen el noema, que és l’objecte de la consciència i la noesi que és el que tu penses i opines.
Heiddeger afirma amb aquest text que la veritat s’ha considerat cert allò que veiem i que trobem normal.

ACTIVITAT 9. Biografía de Martin Heidegger

Martin Heidegger va neixer a Meßkirch, Alemanya,al 1889 i va morir a Todtnauberg, Alemanya,el 1976. va se un filòsof alemany.

Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia.

Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915,per després ensenyar durant un període, va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia.

L'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints, pel que és habitual parlar de dues etapes o moments en el seu pensament:

• Moment que se serveix de l'analítica existencial com instrument o "prolegomen" per a una nova metafísica.
• Un segon període en el qual, com el propi autor assenyala, concep el seu pensament com el desenvolupament d'una "història de l'ésser". L'objectiu fonamental d'aquesta "història de l'ésser" radica en la comprensió dels vincles entre el desenvolupament de la qüestió de l'ésser en la filosofia i la història d'Occident.

Va estar vinculat amb el Partit Nacional Socialista, va fer un discurs en el que va pronunciar la presa de possessió de la càtedra a la Universitat de Friburg. Fos destituït com a docent a Friburg després de l'ocupació de Alemanya pels aliats després de la Segona Guerra Mundial.

ACTIVITAT 8. Veritat i perspectiva

Des de diferents punts de vista, dos homes miren el mateix paisatge. Tanmateix, no hi veuen el mateix. La situació different fa que el paisatge s'organitzi davant d'ells de different manera. El que per a un ocupa el primer terme i acusa amb vigor tots els detalls, per a l'altre es troba en últim terme i queda obscur i borrós. A més, com que les coses posades unes darrere les altres s'oculten totalment o en part, cada un percebrà porcions del paisatge que no arriben a l'altre. Tindria sentit que cada un declarés fals el paisatge aliè ? Evidentment, no; tan real és un com l'altre. Però tampoc tindria sentit que estan d'acord, en vista de no coincidir els paisatges, els jutgessin com a il·lusoris. Això suposaria que hi ha un tercer paisatge autèntic, que no es troba sotmès a les mateixes condicions que els altres dos. Ara bé, aquest paisatge arquetípic no existeix ni pot existir. La realitat cósmica és tal, que només pot ser vista sota una perspectiva determinada. La perspectiva és un dels components de la realitat. Lluny de ser-ne la deformació, n'es l'organització.

Cada vida és un punt de vista sobre l'univers. En rigor, el que veu no ho pot veure una altra. Cada individu-persona, poble, època- és un òrgan insubstituible per a la conquesta de la veritat. Hues ací com aquesta, que per si mateixa és aliena a les variacions històriques, adquireix una dimensió vital. Sense el desenvolupament, el canvi perpetu i la inesgotable aventura que constitueixen la vida, l'univers, l'omnímoda veritat, quedaria ignorada.

Adaptat de José Ortega y Gasset,

Les ideas principals d'aquest text són que cada persona pot veure de diferent punt de vista un paisatge, fins i tot una persona en diferents etapes d'ànim pot tenir diferents punts de vista, però que dos persones no tinguin el punt de vista igual no vol dir que algú no tingui la realitat del paisatge, sinò que les dos persones tenen una diferent realitat.

Com a títol: Un paisatge, moltes realitats.

El text parla del perspectivisme, és a dir, que manté que el coneixement de la realitat pot tenir diferents perspectives, ja que cada un de nosaltres i cada generacio té la seva propia visió de la realitat.

La meva opinió sobre aquest text es que cada una de les visions de diferents persones sónla realitat, no per tu mateix, sinò per la realitat de cadascú, i aquella realitat sobre alguna cosa, no se la pot treure ningú, nomèes ell mateix.