ACTITVITAT 10. Comentari de text Carta a Meneceu

Aquest text d'Epicur ens explica l'epicureisme, el qual defensa que la felicitat es troba en el plaer, és a dir, el plaer que obtè un mateix es la nostra felicitat, i que tenim que viure sabent el que es necessari i no ho es, i diferenciant tots els tipus de plaers, per a no patir dolor.

Felicitat, sinònim de plaers.

Epicur ens vol transmetre en aquest text la seva teoria. Ell defensa que el nostre fi a la vida es trobar la felicitat, i això es fa a travès dels plaers. Epicur esmenta que s'ha de donar importància al cos, i que es té que elegir bé el tipus de plaer, perquè a la llarga no provoqui dolor. Defensa que s'ha de saber com triar tots els tipus de plaers a la visda, i saber diferenciar dels que són necessaris per a un mateix i evitar els que ens poden provocar dolor, tan sigui dolor instantani o un dolor a llarg temps, i per això s'ha de utilitzar la raó, per a triar bé els nostres plaers. Per últim, esmenta que el destí esta escrit, però que, cada un pot modificar el seu desti.

Aquest text és comparable am Aristòtil i la seva teoria sobre la felicitat que defensava que la felicitat es trobava a partir de les virtuts de cada un, i el vicis provocaven tristesa, per tant, per Aristòtil el nostre fi a la vida es ser virtuós, per així arribar a la felicitat que tothom vol.

ACTIVITAT 9. Comentari de text L'home és un animal polític

En aquest text Aristòtil ens explica que l'home és l'únic animal polític, i que necessita la comunicació i viure en comunitat per poder sobreviure. Tot això fa que tinguem l'us de paraula, per poder comunicar-nos entre nosaltres,  i no veu com tots els altres animals, els quals nomes poden emitir un so.

L'home, l'animal de paraules.

Aristòtil defensa que l'home es cívic per naturalesa, que necesita comunicar-se amb altres persones, ja que cap home pot viure en solitud, ja que es convertiria en un animal incívic, sense comunicació, sense el que en caracteritza, la paraula. Tambè defensa que tot el que succeix es per la naturalesa i que no fa res perquè sí, sino que, tot té un perquè a la vida.


Aquest fragment es pot comparar amb Hobbes, ja que Hobbes defensa que l'home es reuneix en societat per fruit d'un contacte, mentre que Aristòtil defensava que l'home es comunica per naturalesa.