Materialisme cibernètic:Teoria que defensa que el cervell és un complex ordinador que fa a l’ésser humà un autòmat conscient.
Materialisme emergentista:Teoria que defensa que el que és mental no es redueix a allò físic, sinó que emergeix evolutivament.
Dualisme platònic: Teoria de Plató on diu que l’ésser humà està compost per cos i ànima per una unió accidental. L’ànima és immortal i immaterial i el cos és material i mortal.
Hilemorfisme: Teoria d’Aristòtil on explica que l’ànima i cos són dos principis inseparables d’una única substància i només se separen en la imaginació.
Dualisme interaccionista: Teoria que defensa que la ment i el cervell són dues realitats diferents que poden interaccionar i ser una met autoconscient.
Raó teòrica: Utilització de la capacitat racional per assolir la veritat i tracta sobre el necessari.
Raó pràctica: Utilització de la capacitat racional per assolir la felicitat.
Raciovitalisme: Teoria d’Ortega i Gaset que defensa que la raó és un element constitutiu de la vida i aquesta no es pot entendre sense raó.
Acció comunicativa: Acció orientada al consens, a la comprensió, es a dir l’acord entre dues posicions.
Racionalitat instrumental: Teoria que defensa que el coneixement teòric s’ha convertit en un instrument. Utilitza mitjans per obtenir fins.
Persona (segons Boeci): Substància individual de naturalesa racional.
Dignitat: Dret que ha de disposar una persona segons el pensament Kantià perquè som un fi, no un mitja. Som intercanviables i tenim valor absolut.
Personalisme: Corrent filosòfic que defensa que l’ésser humà és una realitat individual i comunicativa a la vegada.
Existència encarnada: Capacitat de la persona de mirar al nostre interior, sortir de si mateixa i obrir-se a les altres coses.
Compromís: Conjunt de promeses compartides en què intervé la llibertat de la persona.
Capacitat crítica: Característica de la persona a ser crítica i ser capaç de dir no a quelcom.
Proximitat: Donació de quelcom del propi ésser a una altre persona només pel fet de necessitar-ho.
