ACTIVITAT 14. Caràcter simbòlic de l’ordre social

Aquest text esta escrit per Clifford Geertz i explica que l'home és un animal cultural, que completa ell mateix, però que no és sociable per naturales, sino que s'adapta a la societat i a una comunitat de personas, per tant un anumal cultural que s'adapta a un tipus de convivència i a una comunitat.

Títol: L'animal cultural en l'orde social.

El text explica que els ésser humans no som sociables per naturalesa, és a dir, no ho portem als gens, sino les seves capacitats, actituds, el seu caràcter el que ho fa sociable. Cada vegada aquest animal cultural es va fent més sociable gràcies a l'experiència i relacions amb la societat. Clifford defensa que l'home és incomplert, i més tard al adaptar-se a la societat guanyara actituds, patrons, actituds.. en aquell moment l'home es transforma en un home complert.

Clifford defensa que l'home no és sociable per naturalesa, sinò que tenen que adaptar-se a la societat, és a dir, defensa le teories de Hobbes i Rosseau, però esta en contra a la teoria de Aristòtil, que defensava que l'home és sociable per naturalesa, i que no pot viure sense ser sociable. Per últim Cliffors defensa que l'home té molts erros i que necessita una societat i una cultura per ser feliç

ACTIVITAT 13. Individualisme possesiu

Crawford Macpherson explica la llibertat que tenen les persones sobre elles mateixes, sense dependre de altres persones i de les relacions amb aquestes, però la teva voluntat pot condicionar si vols llibertat amb aquella persona o no.

Títol: La llibertat de l'ésser huma.

Aquest text està dividit en sis paràgrafs, i es un adaptat de Crawford Macpherson. En aquest adaptat explica la llibertat d'un individuu sense que ningú la condicioni. La llibertat del individuu, si que pot ser condicionada, però voluntariament. L'individuu no té la llibertat de alienar coses materials a altres individdus pero pot alienar coses creades de altres individuus.

Esta comparat amb l'invidualisme altruista que defensa una societat cooperativa i és necessari trobar un equilibri entre l'individualisme insolidari i un col·lectivisme excessiu. L'autor ens posiciciona en la teoria de l'autor posseisu, és a dir , que cada persona és el propietari d'ell mateix i lliure.