divendres, 15 de febrer del 2013

ACTIVITAT 15. Activitat twitter "La identitat"

Divendres, dia 15 de Febrer, els alumnes de 2n de Batxillerat A vam poder anar donant les nostres opinions a travès del Hootcurse, i vam poder twittejear els nostres pensament sobre un vídeo que parlava sobre la identitat. Qui som realment?

Els meus tweets durant el vídeo van ser:
- Filosofia en xarxa 
- La convivència no es sempre bona 
- Samir Naïr, membre del consell francès 
- Som unics, ningú ens pot treure la nostra identitat 
- Jo de mi mismo se muy poco, ni siquiera se la fecha de mi muerte 
- Déu nomès hi ha un 
- Cada ésser esta dividit en conscient i inconscient 
- Alguna vegada ens preguntem Qui som?
- Francesos que es tornen catalanistes  
- La diferència entre que saben que la frontera es té que obrir i descobrir el més allà. 
- He experimentat i conèixo el meu "jo"? 
- A la pel·licula #Gattaca es veu refexat la identita d'un mateix i d'altres
- La identitat cambia amb el temps?


ACTIVITAT 14. Taula comparativa dels racionalismes

                         DESCARTES                      SPINOZA                             LEIBNIZ

Principis           Dualista                               Monista                                 Pluralista

Déu                  L'ésser perfecte                  Naturalesa                              Destructor i creador

Subtància         Déu,cos i ment                    Déu                                        Molts mònades

Cos-Ànima       Glàndula pineal                   Déu                                        Nomès harmonia

Matèria                                                   Extensió geomètrica

divendres, 1 de febrer del 2013

ACTIVITAT 13. Comentari de text Relació entre ment i cos

En aquest text, Descartes ens explica la seva teoria del dualisme cartesià. Aquesta teoria parteix de que som dues substàncies, una pensant, i un altra extensa. Aquestes substàncies són el cos i la ment,i el cos esta unit en aquesta ment.

Dualisme cartesià, ment i cos.

Descartes ens deixa clar que el cos i la ment són substàncies separades, ja que les podem percebre de maneres diferets.
Les dues substàncies són molt diferents, el cos és la part extensa i mortal, mentre que la ment és la part pensant i immortal. Quan l'ésser mor, nomès mor el cos, ja que la ment es immortal i no mor.

Aquest text es pot comparar amb el dualisme platònic de Plató, el qual defensava que la ment estava empresonada al cos, ja que es complementaven i no podien estar separades

dimarts, 29 de gener del 2013

ACTIVITAT 12. Comentari de text Déu com a substància infinita

Descartes ens diu que Déu és una substància immutable, eterna, infinita, omnipotent, independent, que és el creador de tot el que existeix i és el creador de nosaltres mateixos, dels éssers finits.

Sóc finit, gràcies al ésser infinit.

Descartes vol demostrar amb idees la existència de Déu. Aquestes idees són que el jo no pot tenir idees infinites al seu interior, al interior d'un ésser finit i com Déu és l'únic ésser infinit existeix, ja que si podem pensar idees infinites serà que existeix un ésser que sigui infinit.

Aquest text es pot comparar amb Sant Anselm i la seva idea sobre l'existència de Déu, la qual consiteix que Déu es necessari, ja que ha d'haver un ésser necessari el qual no pot ser pensar.

divendres, 25 de gener del 2013

ACTIVITAT 11. Comentari de text del cogito de Descartes

Descartes en aquest text ens parla del dubte. Ell dubte de tot i pot dubtar de tot, però del que no pot dubtar és de que ell esta dubtant, per tant això vol dir que pensa, i si pensa vol dir que ell és, que ell existeix.

Si dubto, penso, si penso, existeixo.

En aquest fragment ens vol expressar que dubte de molts coneixements, però pel fet de dubtar, vol dir que pensa i que pensa, que existeix, per tant conclou que totes les coses no poden ser dubtades i demostra que hi ha enunciats vertaders, és a dir, la seva teoria sobre el racionalisme.

Es pot compara am Plató, ja que ell tambè pensava que hi havia enunciats vertaders en el seu món intel·ligible de les idees, que nomès tenia accès l'ànima.

dilluns, 14 de gener del 2013

ACTIVITAT 11. Comentari de text El temps va ser creat amb el món

Sant Agustí ens explica en aquest text que el temps no ha pogut ser creat abans que la vida ni que la Terra, ja que Déu no esta en cap mesura de temps, sinò que Déu crea la Terra i la vida i també crea el temps, ja que no es possible que la Terra i la vida s'hagin creat enmig del temps.

Déu, creador de tot al matex temps.

Sant Agustí en aquest texr critica el pensament que el temps va ser creat abans que la Terra i el cel. Segons Sant Agustí, la creació de la Terra no ha pogut ser creat abans de haver temps, ja que si Déu és el creador del temps, abans no hi havia res perque el temps no hi era, no existia.
També ens explica que Déu no és una persona, ell es inmortal, ja que al fet de ser el creador no li repercuteix, el que comporta que a ell no li afecta no el passar ni el futur, ja que només són simples unitats de temps, ja que Déu és ara.

Aquest text es pot compara amb Plato, que defensava l'existència de dos móns, el sensible (el món dels sentits) i el intel·ligible ( el món de la ment).

dilluns, 17 de desembre del 2012

ACTITVITAT 10. Comentari de text Carta a Meneceu

Aquest text d'Epicur ens explica l'epicureisme, el qual defensa que la felicitat es troba en el plaer, és a dir, el plaer que obtè un mateix es la nostra felicitat, i que tenim que viure sabent el que es necessari i no ho es, i diferenciant tots els tipus de plaers, per a no patir dolor.

Felicitat, sinònim de plaers.

Epicur ens vol transmetre en aquest text la seva teoria. Ell defensa que el nostre fi a la vida es trobar la felicitat, i això es fa a travès dels plaers. Epicur esmenta que s'ha de donar importància al cos, i que es té que elegir bé el tipus de plaer, perquè a la llarga no provoqui dolor. Defensa que s'ha de saber com triar tots els tipus de plaers a la visda, i saber diferenciar dels que són necessaris per a un mateix i evitar els que ens poden provocar dolor, tan sigui dolor instantani o un dolor a llarg temps, i per això s'ha de utilitzar la raó, per a triar bé els nostres plaers. Per últim, esmenta que el destí esta escrit, però que, cada un pot modificar el seu desti.

Aquest text és comparable am Aristòtil i la seva teoria sobre la felicitat que defensava que la felicitat es trobava a partir de les virtuts de cada un, i el vicis provocaven tristesa, per tant, per Aristòtil el nostre fi a la vida es ser virtuós, per així arribar a la felicitat que tothom vol.

dimarts, 11 de desembre del 2012

ACTIVITAT 9. Comentari de text L'home és un animal polític

En aquest text Aristòtil ens explica que l'home és l'únic animal polític, i que necessita la comunicació i viure en comunitat per poder sobreviure. Tot això fa que tinguem l'us de paraula, per poder comunicar-nos entre nosaltres,  i no veu com tots els altres animals, els quals nomes poden emitir un so.

L'home, l'animal de paraules.

Aristòtil defensa que l'home es cívic per naturalesa, que necesita comunicar-se amb altres persones, ja que cap home pot viure en solitud, ja que es convertiria en un animal incívic, sense comunicació, sense el que en caracteritza, la paraula. Tambè defensa que tot el que succeix es per la naturalesa i que no fa res perquè sí, sino que, tot té un perquè a la vida.


Aquest fragment es pot comparar amb Hobbes, ja que Hobbes defensa que l'home es reuneix en societat per fruit d'un contacte, mentre que Aristòtil defensava que l'home es comunica per naturalesa.

dimarts, 13 de novembre del 2012

ACTIVITAT 8. Comentari de text Dialèctica Platònica

Aquest text forma part de la República. La idea principal es l'explicació que ens fa de la dialèctica platònica. També ens parla del bé, engloban les idees i les virtuts.

El diàleg del coneixement

Platò ens fa entendra que el mètode de la dialèctica ens ajuda a trobar la veritat interior. Aquesta veritat es cercable entre la ciència i la opinió, ja que passes de un saber d'ignorància a un saber màxim. Aquest text, Plató manté una conversacio amb Plató, aquest recomana a Glaucó la utilització d'aquest mètode de la dialèctica  per a la educació.

Això es comparable amb Aristòtil, el qual diu que la realitat es troba en el món sensible, ja que allò esta format per la matèria i la forma, ja que tot allò que veiem i coneixem esta format de matèria, i aquesta matèria no pertnay al món intel·ligible, sino, del món sensible. També Aristòtil critica a Plató dient que, el món sensible es un món inventat per Plató perque no sap interpretar ni arribar a la veritat absoluta.

divendres, 2 de novembre del 2012

ACTIVITAT 7. Comentari de text La República IV

En aquest text, Plató manté una conversació amb Glaucó, el qual Plató li pregunta sobre la justícia. L'autor explica la justícia com una virtud que podem veure present en els humans.

La virtut de ser just

En aquest text es veu clarament la teoria de les idees de Plató, relacionades amb la justícia. La justícia la defineix com un principi universal que surt de dins de l'ànima, i no del humà mateix. Arribar a ser just, fa que es converteixi en una virtud, que aquesta virtud fa que arribem a fer el bé, és a dir, a arribar a la felicitat, a la busqeda de la vida, la qual es ser feliç, mitjançant les virtuts.

Aquest text es comparable amb els sofistes, ja que Plató defensa que la justícia es una força que fa les diferents parts de l'ànima per fer el bé, mentre que els sofistes creuen que la justícia existeix en el que es més fortt, i així governa i tenir autoritat sobre les altres persones.